EL DESIG: és possible recuperar-lo?

Amb aquestes qüestions es presenten moltes parelles en la consulta, normalment perquè a un dels dos membres “li va desaparèixer” el desig, no entenen molt bé com, ni on, i visiten a un especialista per trobar les causes i posar-li remei. Solen venir quan ja han parlat moltes vegades del tema, tractant de buscar solucions al problema, però només han aconseguit discutir, i amb el temps s’ha fet una distància tan gran entre ells, que no saben com salvar-la. La majoria de parelles no són conscients d’aquest problema fins que la relació entre ells està ja molt ressentida, i no entenen molt bé les seves causes. Hem de tenir en compte que al principi de tota relació l’atracció mútua fa que el desig i la passió estiguin disparats, a uns graus podríem dir fins i tot, anormals, a causa de la fase de l’ enamorament.

Amb els mesos o als pocs anys, per sort, aquest estat d’eufòria inicial va calmant-se, i a mesura que la relació va adoptant major nivell d’intimitat i compromís, aquests tres factors clau per a una relació de parella sana i feliç, es van equilibrant. Què passa llavors amb el desig? “Si ens estimem tant, tot anava bé… i de sobte, ell o ella deixa de buscar-me, sento fins i tot que em rebutja quan m’apropo, perquè ja no em desitja?”

Vegem quines poden ser les causes. Per a això, sempre caldrà descartar en primer lloc algun problema de tipus mèdic, tenint en compte que algunes malalties, medicaments, problemes hormonals, o el consum de drogues poden ser els únics responsables.

Un dels factors clau que incideix en aquest problema solen ser les creences profundes o els pensaments erronis o negatius cap a la sexualitat, o cap al propi cos, a causa de l’educació o missatges que hàgim rebut i que poden estar influenciant fins i tot de manera inconscient. Així també, una disfunció sexual en un dels membres de la parella, o el desig de pràctiques sexuals molt dispars entre ells pot ser el causant.

Un altre factor de molt pes en l’actualitat és el ritme de vida accelerat que porta un, o els dos membres de la parella, el treball, els nens, la pressa, el cansament, que no deixa temps ni espai per a ells, i per tant el terreny sexual també es va refredant. I no ens enganyem, què fàcil senyores i senyors, deixar la nostra sexualitat l’últim en la nostra llista de prioritats! Finalment, i una de les causes més freqüents, són els problemes de parella, dels quals no solen ser molt conscients, i menys encara, de com aquests poden estar influint directament en la seva sexualitat i desig cap a l’altre. Aquests solen ser: problemes de comunicació, de confiança, familiars i/o de convivència. I subtilment va entrant la mandra sexual en la vida de la parella, minvant a poc a poc la seva relació i la calor que hi havia entre ells. Així, la persona amb el seu desig sexual “segrestat” o inhibit es caracteritza principalment per no tenir: pensaments entorn del sexe, ganes de practicar el sexe o acostaments sexuals, fantasies sexuals que ajudin a l’erotizació, desitjar contacte sexual amb la seva parella ni amb cap altre membre.

Encara en les parelles on existeix un fort amor entre elles, aquestes no poden evitar la majoria de les vegades veure’s afectades per forts sentiments d’ira, impotència, pors, culpa, vergonya, rebuig i/o abandó, ansietat, tristesa, solitud, evitació…. que hauran d’anar afrontant de la millor manera, carregant-se de paciència, respecte, comprensió, acceptació i amor l’un amb l’altre. També cal recordar que encara que la meva parella ara no em desitgi, no vol dir que no m’estimi! Així, la parella haurà d’animar-se a anar afrontant els problemes no resolts que els portin en causa, donant vital importància a la comunicació oberta, al respecte, i a l’acostament afectiu amb l’objectiu de poder començar a resoldre’ls.

La bona notícia que ens porta aquest problema és que, com diu el refrany “quien tuvo, retuvo, y guardó para la vejez!” Encara que el que no podem pretendre és que el desig reaparegui màgicament, sinó que caldrà “fer-li un lloc, per convidar-lo a que torni”. Com fer-li aquest lloc? Heus aquí finalment, algunes recomanacions més:

– Donar temps i espai a la parella: Com a mínim una vegada per setmana els membres han de poder gaudir d’un temps d’intimitat per a ells dos.

– Deixar de pressionar a la parella per a l’acostament o contacte sexual, acceptar el fet que l’altre té dret a dir que no, ja que d’aquesta manera evitem l’efecte rebot i facilitem que l’altre se senti acceptat i comprès.

– Redescobrir i ampliar la meva sexualitat: Investigant de nou el meu cos, el de la meva parella, redescobrint els 5 sentits, i sobretot i importantíssim, aprenent a gaudir del plaer, sense tenir com a objectiu final l’orgasme i/o el coit.

– Recuperar la intimitat i les mostres d’afecte i carinyo.

– Fomentar les fantasies sexuals en la meva ment és clau per a reconectarme amb la meva sexualitat, amb el meu cos, i convidar així al desig.

M’agradaria finalment recordar que la sexualitat és un món amplíssim, pràcticament desconegut, on sempre hi ha terreny per descobrir, si estem atents, amb els nostres 5 sentits alerta, i que si desitgem reactivar el desig sexual, no serà practicant les mil i una postures impossibles, sinó dedicant-nos de debò a nosaltres mateixos, a la nostra parella, i a practicar L’AMOR.

Ana Alonso, psicòloga i terapeuta sexual