LA SALUT DERIVADA DE LA SATISFACCIÓ

La satisfacció té conseqüències positives.. Dient-lo d’una altra manera: Si estàs satisfet amb el que tens, les coses et van més bé: Si estàs satisfet amb el teu cos, caminaràs amb més seguretat, tindràs un somriure més fàcil i un llenguatge més fluït.. Si no ho estàs potser, tindràs problemes de relació, o problemes alimentaris.. Si estàs satisfet amb la teva família, amb els teus comentaris reforçaràs la seva imatge. I et beneficiaràs d’una família més fort.. Si no ho estàs, amb les teves actuacions, trencaràs l’equilibri del conjunt, i patiràs les conseqüències d’una dinàmica alterada o trastornada.. Si estàs satisfet amb la teva feina, passarà el mateix que acostuma a passar, en el cas de la família. I si no ho estàs, pot passar, que els teus caps, optin per la cirurgia, (….).

És diu, que hi ha cervells que tendeixen a enganyar-se i a sentir-se satisfets, encara que tinguin el pitjor cos, la pitjor família o la pitjor feina.. Es diu que això és sa!..

Malgrat tot, considerant que la insatisfacció no és infreqüent, el sistema ens proporciona la cirurgia plàstica, en el cas del cos, i la llei del divorci, en el cas de la família (…). Però, en el cas de la feina, el sistema no ens aporta moltes solucions.. La reforma laboral no resolc els problemes dels treballadors insatisfets.

Martín Martínez Martínez

PERSONES SATISFETES O …

Viure és donar i també rebre. La vida ens ha de proporcionar satisfaccions: una passejada, una conversa, una paraula de reconeixement, l’amor dels pares, uns professors gratificants. (…).

Quan això no passa, necessitem incorporar o apropiar-nos de coses.. Necessitem compensar aquest dèficit.. L’obesitat, l’addicció a les drogues, o el robatori, podrien explicar-se d’aquesta manera..

Dic que podrien explicar-se d’aquesta manera, no que s’hagin d’explicar d’aquesta manera!..   (….).Dic això, perquè algú ho havia de dir. Doncs, el missatge que més predomina en els discursos educatius no és aquest. El que més és repeteix és el missatge del control: Els pares han de posar límits. Els pares han d’obligar!.

MDL

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

És diu que té Intel·ligència Emocional la persona que és capaç de controlar les seves emocions, i de gestionar-les per ser més feliç i per ser més competent. És a dir, la felicitat i la competència professional depenen més de la intel·ligència emocional que del nivell acadèmic..

Malgrat que això s’ha comprovat, malgrat que les empreses busquen persones amb aquesta intel·ligència, malgrat això als centres docents no ensenyem a gestionar les emocions, ni cultivem l’adaptació a les noves situacions, ni ensenyem a prendre decisions, ni treballem per afavorir les interaccions constructives, ni parlem de la participació intel·ligent. (Doncs no forma part del Currículum). (…).

Tot i que, conec un centre que treballant la mediació i la reparació proporcionen educació emocional i afavoreixen la conducta adaptativa… Les persones que amb el seu llenguatge valoren més la Intel·ligència emocional o adaptativa que la racional, eviten algunes conductes disruptives i la seva contribució a l’èxit real és major.

Martín Martínez Martínez

Psicòleg i professor de sencundària

DEPRIMIR-SE

Fa 2 o 3 anys, l’OMS ens va dir que la depressió està augmentat entre els nens.. Podem especular apuntant algunes coses: Abans els nens no es deprimien perquè el desànim és el resultat de no poder aconseguir una cosa en la qual havies pensat.. Abans les expectatives no eren exuberants i els límits estaven clars. I havia el que hi havia. Fins i tot els pares ho tenien més fàcil. Seguint el costum n’hi havia prou. Això abans.. Frustració i desconcert poc!. (…..).

Ara és diferent: Hi ha més agents educadors o deseducadors, doncs, comptem amb la televisió i amb la gran xarxa. Els límits ja no estan en la plaça del poble, ni en el “això no”, expressat pel pare o la mare, doncs, els dos treballen.. Les coses esperades són múltiples, vistoses i fàcils, doncs és veuen a la pantalla, o parla d’elles l’amiguet..

Resumint : En aquest entorn on predomina la incertesa, doncs, els límits són amplis i les opcions són múltiples, una cadena de resultats frustrants, pot enfonsar.

Martín Martínez Martínez
Psicòleg i professor de sencundària

EMPENTA VITAL

L’empenta vital decreix amb els anys.. I sense aquesta empenta el creixement tumoral gairebé no té lloc.. És a dir, en les persones grans, el risc de patir un càncer és més petit.. (Espinàs. ElPeriodico, 12/02/12)..

Aquest magnífic article m’ha fet pensar en la immortalitat, doncs, si vivim més anys, aquesta malaltia té més possibilitats d’apoderar-se de nosaltres. Com deia, aquest article m’ha fet pensar en la immortalitat i m’ha portat a la Viquipèdia. On es diu el següent: Les cèl·lules del cos no són immortals.. Quan s’han dividit un nombre determinat de vegades, moren.. Els telòmers o extrems dels cromosomes estan involucrats en l’envelliment cel·lular. El telòmer (l’extrem del cromosoma) es va consumint durant la divisió.. Quan els telòmers es consumeixen les cèl·lules són destruïdes.. Quan una d’aquestes cèl·lules evita la mort, pot posar en marxa un procés tumoral.

MDL

 

ELS TRASTORNS MENTALS

Llegeixo en  aquest document, ( http://www.infomex.com.mx/folletos/SPA-DSM.pdf )  el següent: “Els trastorns psiquiàtrics, no són malalties mèdiques..  No  hi ha proves de sang, ni d’altres elements biològics, per determinar la presència o absència d’una malaltia mental. Per això és pot dir que no hi ha malalties mentals, hi ha trastorns mentals o símdromes..  Els psiquiatres, ni coneixen les causes dels trastorns mentals, ni saben com curar-los..  Els que diuen que els trastorns mentals tenen el seu origen en un desequilibri químic al cervell, no poden afirmar-ho”..

Després de llegir tot això m’assalten dues preocupacions: 1) Hi ha persones que eviten la presó, gràcies al diagnòstic  dels psiquiatres… 2) Hi ha persones que prenen pastilles paliatives, pensant que són curatives..

Dit això, per evitar l’alarmisme, crec que cal dir, tres coses:
1.És veritat que els trastorns mentals no es curen….
2.És veritat que quan els simptomes  són molt invalidants, cal tractar-los…
3.És veritat que els psicoterapèutes poden ajudar al pacient a que aprengui a conviure amb el seu problema..

Martín Martínez Martínez
Psicòleg i professor de sencundària

LES EXPLOSIONS EMOCIONALS

Les persones poden estar habituades a expressar les seves emocions i d’aquest hàbit es pot derivar una conducta sana, una vida poc tortuosa, i escasses explosions emocionals..

De les persones que viuen permanentment  amb por ,  no podem esperar  un comportament sa .  I si  podem esperar que aquestes emocions contingudes es manifestin de forma histèrica, quan les circumstàncies ho permetin, quan les circumstàncies ho aconsellin,  o quan la tensió augmenti perillosament..  El magma d’un volcà actua d’aquesta manera..

Dit això, ens traslladem a un fet concret: “La Mort del dictador de Corea del Nord”..  “La mort d’aquest dictador brutal  i els crits  desesperarts del poble que va patir aquesta brutalitat“. (…).  Tot i que,  no és la primera vegada,  que els oprimits, ploren la mort  de l’opressor,  no podem deixar de preguntar-nos: “Per què?”. (…).

Les paraules del principi expliquen part del fenòmen.. Però no la totalitat.  Sembla que hi ha més causes:  1)Les explosions emocionals són molt contagioses, i les persones amb molts patiments acumulats, les agafen amb facilitat… 2)Quan plorem la mort d’una persona rellevant, plorem la mort d’altres èssers estimats. Plorem per  múltiples pèrdues passades….3)Quan mort una persona, que ha estat molt present en la nostra vida, plorem perquè també mor una part de nosaltres.

MDL

ELS TERAÈUTES I ELS DOCENTS

A l’escola d’abans es parlava molt d’ensenyar, doncs, bàsicament el professor mostraba o explicaba i l’alumne miraba o escoltaba..

A l’escola constructivista es parla molt d’aprendre. Es parla molt d’aprendre, explorant i descobrint i , reflexionant, doncs, l’alumne té un paper actiu. No merament receptiu com abans..

Aquesta idea d’activitat. Aquesta idea que li dona el protagonisme al que abans era un mer consumidor. Idea que es troba fàcilment en el discurs de qualsevol docent, l’he trobada en un director de cinema. Concretament en David Cronenberg. Director de la pel·licula “Un Método Peligroso”. Pel:lícula que ens parla de les pulsions bàsiques. De les pulsions que estan en la base del comportament.(…).

Quan a Cronenberg se li diu si, ell vol que el públic conegui les pulsions que estan en la base de la conducta humana, contesta, que ell,  no ha fet la pel·licula per ensenyar res en concret.. I afegeix, que ni els terapeutes curen, ni els docents ensenyen. En tot cas, creen les condicions, perquè el malalt pugui curar-se i l’alumne pugui aprendre.

Martín Martínez Martínez

Psicòleg i professor de sencundària

LA SALUT I LA CULTURA

Fa unes setmanes un metge d’un ambulatori d’un poble de Barcelona,va ser agredit. Freqüentment els professionals sanitaris i els docents pateixen agressions..

Moltes d’aquestes agressions tenen el seu origen en la falta de salut i en la falta d’educació.. Considerant que si la salut i l’educació empijoren augmentaran les agressions, potser, caldria fer 2 coses: La primera, protegir els professionals esmentats, castigant els agressors.. La segona, millorar el sistema sanitari i el sistema educatiu, amb l’objectiu de tenir una societat més sana i més culta.

Martín Martínez Martínez

PSICÒPATES

Després de llegir un article de Montse Domínguez , (LaVanguardia, 30/09/11), en el qual ens diu que els brokers són més perillosos per a la societat que els psicòpates, doncs, són més egocèntrics, més hedonistes i més competitius…. Ens diu també que els psicòpates podrien dedicar-se amb èxit a comprar i vendre accions, si es preparessin per fer-ho. . …La periodista esmentada, diu el que diu, i cita uns estudis que ho demostren..

Dit això, afegeixo que darrerament he vist dues pel·lícules protagonitzades per psicòpates: “La Piel que Habito”. I “Mientras Duermes!. En aquest psicòpates, dues coses ens criden l’atenció: Van totalment a la seva. Mai se senten culpables..

MDL   Psicòleg