Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Educació’ Category

webquestlossentidoss.blogspot.com

Viure és donar i també rebre. La vida ens ha de proporcionar satisfaccions: una passejada, una conversa, una paraula de reconeixement, l’amor dels pares, uns professors gratificants. (…).

Quan això no passa, necessitem incorporar o apropiar-nos de coses.. Necessitem compensar aquest dèficit.. L’obesitat, l’addicció a les drogues, o el robatori, podrien explicar-se d’aquesta manera..

Dic que podrien explicar-se d’aquesta manera, no que s’hagin d’explicar d’aquesta manera!..   (….).Dic això, perquè algú ho havia de dir. Doncs, el missatge que més predomina en els discursos educatius no és aquest. El que més és repeteix és el missatge del control: Els pares han de posar límits. Els pares han d’obligar!.

MDL

Anuncis

Read Full Post »

DEPRIMIR-SE

Fa 2 o 3 anys, l’OMS ens va dir que la depressió està augmentat entre els nens.. Podem especular apuntant algunes coses: Abans els nens no es deprimien perquè el desànim és el resultat de no poder aconseguir una cosa en la qual havies pensat.. Abans les expectatives no eren exuberants i els límits estaven clars. I havia el que hi havia. Fins i tot els pares ho tenien més fàcil. Seguint el costum n’hi havia prou. Això abans.. Frustració i desconcert poc!. (…..).

Deprimir-se

Ara és diferent: Hi ha més agents educadors o deseducadors, doncs, comptem amb la televisió i amb la gran xarxa. Els límits ja no estan en la plaça del poble, ni en el “això no”, expressat pel pare o la mare, doncs, els dos treballen.. Les coses esperades són múltiples, vistoses i fàcils, doncs és veuen a la pantalla, o parla d’elles l’amiguet..

Resumint : En aquest entorn on predomina la incertesa, doncs, els límits són amplis i les opcions són múltiples, una cadena de resultats frustrants, pot enfonsar.

Martín Martínez Martínez
Psicòleg i professor de sencundària

Read Full Post »

Esforç.  Foto de Fernando Mico...

Hi ha persones amb TDAH, que poden dir això: “Ni soc tonta, ni soc mala persona”!.. Podem dir això, perquè, els seus factors intel·lectuals (llenguatge, memòria, orientació espacial) són bons, però la part del cervell que els dirigeix, no ho acaba de fer bé. Aquestes persones fracassen als estudis, perquè tenen dificultats per planificar les tasques, i per atendre. Aquestes persones fracassen entre els amics, perquè, sovint es descontrolen i es passen ..

També hi ha persones,, amb una afectació diferent, que poden dir el mateix: Ni soc tonta, ni soc mala persona”!..

He escrit el que he escrit, després de llegir una entrevista que Gemma Tramulles li fa a una persona afectada pel trastorn esmentat. (11-06-11. ElPeriodico).

Parlant en general de les persones que no tenint problemes intel·lectuals, si tenen problemes per accedir a la informació, es va dir una cosa, que em va agradar molt: “Hem de protegir aquest col·lectiu, doncs, constitueix una important reserva espiritual, una reserva de valors que estan en perill d’extinció. Entre els valors que sovint, presenta la minoria que hem de protegir, destaca l’esforç!”.

EML

Read Full Post »

NO TINGUIS POR

En la pel·lícula de Montxo Armendàriz “No tengas miedo”, veus una noia que pateix abusos sexuals, confosa en la infància i espantada i desmparada en l’adolescència. Veus també un pare aparentment intatxable i encantador, que adora la seva filla, però ho fa, incomprensiblement sense límits. Veus també una mare que sembla ignorar el que passa, més preocupada per la seva vida, que pels patiments de la filla. (…)

La pel·licula ens diu poc, i ens ensenya també poc, però ens insinua molt. És a dir, la pel·licula t’ensenya poc, però, tu intueixes molt. La pel·licula evita allò més taquiller: la violència física i les escenes sexuals. I ens mostra la desolació, el desempar!. I l’esforç de la victima per superar la confusió, la soledat i el sentiment de culpabilitat.

La pel·licula i el seu director, ens fan pensar que, en part, el món és així: Els límits es difuminen i ens importen poc.  El triomf personal ens importa molt.

Martín Martínez Martínez

Read Full Post »

Foto de Andrea....

El trastorn d’atenció existeix. No és un mite. El segle passat ja es parlava d’aquest trastorn. Malgrat tot, encara hi ha persones, que diuen que aquests alumnes estan mal educats. O que són ganduls!.. Se sap que els nois acostumen a ser hiperactius i impulsius. Se sap, que les noies, amb problemes d’atenció, no acostumen a presentar les característiques esmentades. Les nenes doncs, no molesten. Els nens si ho fan, doncs mouen la cadira, i pregunten quan toca escoltar, i contesten quan toca callar.. (…)

El trastorn d’atenció existeix. Els professors ho pateixen cada dia a les aules. I els lectors, ho comproven sovint als diaris. Darrerament he pogut llegir dues notícies relacionades amb el trastorn esmentat:

1) La relaxació a l’aula treballada d’una manera programada millora el benestar subjectiu, l’atenció , el clima i el rendiment. Aquestes són algunes de les conclusions de la tesi doctoral que va llegir a la UB Luis López.

2)El trastorn d’atenció no és un trastorn irrellevant. Les seves arrels no estan a l’entorn. De moment s’ha identificat un gen relacionat amb el problema. Se sap que falla la transmissió neuronals i que el problema es pot tractar amb teràpia conductual o amb medicaments.

Martín Martínez Martínez

Read Full Post »

LA REPRESSIÓ

Tots els nens tenen tendències trencadores. Tendències que no s’ajusten a les indicacions dels adults.. Quan ens passem censurant-les, en lloc de canalitzar-les, el subjecte, pot acabar reprimint-les, és a dir, amagant-les al subconscient. I questes tendències reprimides poden generar pensament i comportaments neuròtics.. Comportaments que no sempre són compatibles amb una vida socialment útil.

La literatura que no encotilla les tendències infantils, la que no subratlla reiteradament els camins correctes, fa que els nostres nens es desenvolupin amb més salut. Aquesta literatura trencadora fa que la repressió esmentada anteriorment no tingui tantes conseqüències negatives. (….).

Fa algunes setmanes (Avui, 4-12-10), la periodista Silvia Soler, escrivia que cal defensar el món de la fantasia de les faixes pròpies del món real i escrivia també, que ella preferia la Pippi Lanstrum al catalaníssim Teo.(…). El Teo. Aquest noi que sempre fa les coses bé!. Segur que l’heu vist a les llibreries, o a les escoles. I la Pippi. Aquella nena que vesteix d’una manera despreocupada, i que es pentina amb unes cuetes rebels!. Segur que la recordeu de la pel·lícula, titulada “Pippi CalzasLargas”.. Ja sabeu, a la Silvia Soler, li sembla més important la salut que proporiciona la nena de les cuetes, que les ensenyances del nen ben educat.

Martín Martínez Martínez

Read Full Post »

L’aigua tendeix a expandir-se. Tots tenim exemples de aquesta tendència de l’aigua a fer-ho. Les neurones també tendeixen a expandir-se. Tendeixen a connectar-se amb altres neurones.. I les persones igual que l’aigua i les neurones també tendeixen a connectar-se més i més.(….)

Per això les aigües estancades perden les seves propietats saludables. Per això les persones aïllades no milloren . Per això la Xarxa Social Facebook té tants membres.(…). L’expansió, quina tendència, quantes coses explica. Quants trastorns genera la quietud, l’estancament, l’aïllament, … Quants!. (…).

He de dir-vos que els fets que m’han portat a aquesta reflexió són aquests: 1) L’article escrit per la Psicòloga Victoria Fernández , en el qual compara la unió entre dues neurones, amb la interacció entre dues persones. La unió enforteix a les neurones, la unió enforteix a les persones, afirma. 2) La pel·lícula de David Fincher, en la qual ens parla de la creació i ràpid creixement de la Xarxa Social esmentada anteriorment.

Martín Martínez, psicòleg

Read Full Post »

Older Posts »