INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

És diu que té Intel·ligència Emocional la persona que és capaç de controlar les seves emocions, i de gestionar-les per ser més feliç i per ser més competent. És a dir, la felicitat i la competència professional depenen més de la intel·ligència emocional que del nivell acadèmic..

Malgrat que això s’ha comprovat, malgrat que les empreses busquen persones amb aquesta intel·ligència, malgrat això als centres docents no ensenyem a gestionar les emocions, ni cultivem l’adaptació a les noves situacions, ni ensenyem a prendre decisions, ni treballem per afavorir les interaccions constructives, ni parlem de la participació intel·ligent. (Doncs no forma part del Currículum). (…).

Tot i que, conec un centre que treballant la mediació i la reparació proporcionen educació emocional i afavoreixen la conducta adaptativa… Les persones que amb el seu llenguatge valoren més la Intel·ligència emocional o adaptativa que la racional, eviten algunes conductes disruptives i la seva contribució a l’èxit real és major.

Martín Martínez Martínez

Psicòleg i professor de sencundària

Read Full Post »

LES EXPLOSIONS EMOCIONALS

Les persones poden estar habituades a expressar les seves emocions i d’aquest hàbit es pot derivar una conducta sana, una vida poc tortuosa, i escasses explosions emocionals..

De les persones que viuen permanentment  amb por ,  no podem esperar  un comportament sa .  I si  podem esperar que aquestes emocions contingudes es manifestin de forma histèrica, quan les circumstàncies ho permetin, quan les circumstàncies ho aconsellin,  o quan la tensió augmenti perillosament..  El magma d’un volcà actua d’aquesta manera..

Dit això, ens traslladem a un fet concret: “La Mort del dictador de Corea del Nord”..  “La mort d’aquest dictador brutal  i els crits  desesperarts del poble que va patir aquesta brutalitat“. (…).  Tot i que,  no és la primera vegada,  que els oprimits, ploren la mort  de l’opressor,  no podem deixar de preguntar-nos: “Per què?”. (…).

Les paraules del principi expliquen part del fenòmen.. Però no la totalitat.  Sembla que hi ha més causes:  1)Les explosions emocionals són molt contagioses, i les persones amb molts patiments acumulats, les agafen amb facilitat… 2)Quan plorem la mort d’una persona rellevant, plorem la mort d’altres èssers estimats. Plorem per  múltiples pèrdues passades….3)Quan mort una persona, que ha estat molt present en la nostra vida, plorem perquè també mor una part de nosaltres.

MDL

Read Full Post »

EL PERMÍS PER SENTIR TRISTESA

Perdre una persona estimada és una situació que ens porta a la tristesa. No només està trista una persona quan perd algun ésser estimat, sinó pot aparèixer quan es produeix una ruptura de parella, un canvi de residència, un acomiadament de la feina, un amic marxa a treballar fora un any, tancar un negoci propi que no funcionava per la crisi, començar una nova vida en un país nou o la emancipació d’un/a fill/a. Totes aquestes situacions comparteixen la característica d’haver perdut quelcom de valuós.

La tristesa està associada a una situació de pèrdua. Quan una persona perd quelcom de valor, se sent trista i necessita ser escoltada. S’ha d’elaborar aquesta pèrdua respectant que la persona necessiti plorar. El que necessita la persona és el consol. En algunes ocasions, és difícil sostenir la tristesa d’una persona estimada ja que ningú li agrada veure patir a qui s’estima. Intentar animar, valorar el que li passa o distreure poden ser solucions carregades de bones intencions i que estan allunyades de la necessitat real de la persona que està trista. Per tant, el més necessari és notar que l’altra persona està al teu costat i que t’escolta. Sentir que algú et compren és un dels millors remei per la tristesa.

Hi ha diferències de gènere alhora de sentir i expressar aquesta emoció. La tristesa ha estat reprimida en molts homes atribuint-li erròniament només a les dones. Sentir tristesa no és propi de persones vulnerables ni dèbils, doncs s’ha de ser una persona valenta per expressar el que una persona sent. Per tant, tota persona té dret a sentir i expressar la tristesa. Quan una persona ha rebut el missatge “Sigues fort” durant la seva infància, ha après a reprimir aquesta emoció i no donar-li espai.

No és el mateix estar trist que patir una depressió. No tenir un suficient coneixement de les emocions pot arribar a confondre la tristesa de la depressió. La principal diferència és la intensitat i la durada. Quan un estat de tristesa té una intensitat alta, una llarga durada i interfereix significativament en la vida d’una persona, probablement estem parlant d’un síndrome depressiu. Si una persona que està patint una depressió no se sent capaç de tirar endavant sola, és molt important que demani ajuda psicològica. Per tant, no s’ha de prendre antidepressius una persona que està trista, en tot cas la persona que està deprimida. En la pràctica clínica, observo que, quan una persona està deprimida, té una altra emoció reprimida: la ràbia. Quan una persona no té el permís d’expressar la ràbia, la impotència es va apoderant de la seva persona aconseguint deprimir-se. El psicòleg Robert Neimeyer parla de la depressió a través la metàfora d’una persona que s’ha de protegir de les amenaces externes darrera d’una roca sense armes per poder lluitar experimentant vulnerabilitat i indefensió davant la vida.

Hi ha cançons, pel·lícules o novel·les que ens connecten ràpidament amb la tristesa. Fins i tot, quan aflora aquesta emoció, inconscientment escollim melodies que ens permeten estar en sintonia amb aquest estat d’ànim. Quina música escoltes quan sents tristesa? Quin tipus de pel·lícules et ve de gust veure en un moment de la teva vida que estàs vivint un dol? Escriure i parlar també poden ser una bona estratègia terapèutica per expressar el que una persona està sentint. Tingues present que, sempre que vius una pèrdua a la teva vida, tens el dret de sentir tristesa.

Daniel Borrell Giró

Psicòleg col·legiat núm. 12.866

Read Full Post »

L’EDUCACIÓ EMOCIONAL I ELS LÍMITS

Eduard Punset, ens diu que el Desenvolupament Tecnològic, pot posar en les nostres mans un gran poder i que per això és urgent aprendre a gestionar les nostres emocions per a no equivocar-nos… Ens diu que l’Educació Social i Emocional pot reduir la violència i el consum de drogues. Ens diu que pot allunyar-nos de la malaltia i apropar-nos a la salut…(…).

Quan arribem al món, ja tenim la capacitat d’emocionar-nos. El nadó, ja al començament se sent satisfet, o insatisfet. Els primers anys són fonamentals en educació emocional. Si els primers anys són fonamentals, els anys successius són importants. El nen ha de poder parlar de les seves emocions. Solament si les coneix podrà controlar-les. Ha de poder parlar de les conseqüències de les seves accions. Solament si les coneix tindrà motius per controlar-se. Dic això, perquè sembla que els mitjans de comunicació, han imposat una idea, que presenten com a solució: “Cal posar límits. Cal posar límits, doncs els nens fan el que volen”. (….).. I dic això, perquè si tothom accepta que hem de ser més durs i prou, no abordarem l’Educació Emocional, de la que ens parla el senyor Punset.. No l’abordarem o l’abordarem malament. L’abordarem malament si, en les nostres interaccions predomina la ràbia i el desànim i figuren poc les altres emocions..(…). L’abordarem malament, si obsessionats per posar límits, limitem massa l’expressió i ens oblidem dels reforços.

El Psicòleg Daniel Borrell ens proporciona un aperitiu del tema. Un aperitiu que entra bé!….L’Aperitiu del qual us parlo, el trobareu en aquest bloc. Dues portes més avall!.

Martín Martínez, psicòleg i docent

Read Full Post »

L’ABC DE LES EMOCIONS

Per què sento ràbia cap algú?

Què haig de fer quan una persona em decepciona?

No paro de donar-li voltes al que em passarà i em poso nerviosa.

Ostres… has vist quanta neu està caient a la Plaça Molina!

Com és que estic espantada?

Estic trist i, al mateix temps, em fa molta ràbia…

Estic realment enamorada de la Sònia?

Moltes d’aquests pensaments expressats en forma de preguntes o dubtes estan relacionats amb el món de les emocions. Si anem al llatí, trobem que el terme emoció prové d’emovere que significa agitar. Per tant, les emocions són respostes que dóna l’organisme i que ens impulsen a fer coses, tenen una utilitat adaptativa davants dels canvis fora de nosaltres i són una font molt valuosa d’informació. Classificar les emocions en termes de bones o dolentes és un error ja que ens informen de les necessitats i desitjos de cada persona. Hi ha persones que neguen les seves emocions alhora de prendre decisions, d’altres que només es regeixen pel que senten, algunes on les emocions suposen una molèstia i altres que no entenen per què entén el que senten… Malgrat aquesta diversitat emocional, hi ha una realitat que no es pot negar: les emocions són necessàries i formen part de l’ésser humà. Les emocions es poden educar amb l’objectiu d’aconseguir ser persones autònomes. Per poder-ho aconseguir, s’ha de ser conscient del que se sent, s’han d’expressar i, posteriorment, regular adequadament les emocions. De quines emocions estem parlant? La ràbia, la por, l’alegria i la tristesa són les quatre emocions bàsiques que els éssers humans compartim amb els animals.

Quan una situació es viu com un perill, l’emoció que apareixerà és la por. Parlar en públic, pujar a un avió, suspendre un examen i conduir un cotxe poden ser situacions considerades com a perilloses; però, s’ha d’avaluar si aquesta por es considera racional o irracional per identificar les creences de la persona. De totes maneres, una persona espantada necessita protecció. Altres opcions com, per exemple, fugir o negar el perill no són altres respostes que poden ser adequades o inadequades en funció de la situació.

La tristesa apareix davant d’una situació de pèrdua. Un canvi de domicili, la mort d’una persona estimada, un canvi de feina i el trencament d’una relació de parella són situacions de pèrdua que necessiten ser elaborades a través de l’escolta i el consol. El millor que podem fer quan una persona trista és oferir-li un espai per poder expressar les seves emocions sense judicis. “No n’hi ha per tant” o “Si jo t’expliqués el que m’ha passat” són comentaris carregats de crítica i comparació que allunyen la necessitat de consol de la persona trista. Per tant, permetre una escolta activa pot afavorir que la ferida es pogui anar cicatritzant al ritme que la persona se senti preparada.

La ràbia apareix arrel d’una situació considerada injusta. Rebre una crítica destructiva, patir la impuntualitat d’un/a amic/ga i no tenir allò que es desitja de l’altre són injusitícies. Assumir una actitud passiva o agressiva no afavoreix que el canvi que una persona necessita es produeixi; per tant, el més adequat és donar-se el permís per expressar aquesta ràbia. En psicoteràpia, es poden identificar les creences irracionals que obstaculitzen una actitud assertiva. Compartir és la necessitat que ens demana l’emoció de l’alegria. Aquesta apareix quan una situació es viu com un guany. No només parlem d’un guany econòmic, sinó d’un guany personal com, per exemple, rebre un somriure, retrobar-te una persona estimada pel carrer després de temps sense veure-la, obtenir un bon resultat acadèmic i disfrutar d’un dia amb sol són situacions que poden provocar alegria. La expressió “saltar d’alegria” no és casual ja que, quan apareix aquesta emoció, la energia es concentra en les cames per poder-la compartir amb els altres.

Les emocions són uns aliats, no uns enemics. Doncs, hem d’atansar la orella al que ens informen les nostres emocions ja que ens poden ser molt útils alhora de prendre decisions. Sentir les emocions autèntiques és una manera de sentir-se viu. A Quantum, creiem en les persones perquè puguin connectar amb les seves emocions sense les contaminacions del passat per poder viure el present.

Daniel Borrell Giró

Psicòleg Col. Núm. 12.866

Quantum

Desenvolupament & Formació

Espai de Psicoteràpia

http://www.blocquantum.com/

Read Full Post »