Viure és donar i també rebre. La vida ens ha de proporcionar satisfaccions: una passejada, una conversa, una paraula de reconeixement, l’amor dels pares, uns professors gratificants. (…).
Quan això no passa, necessitem incorporar o apropiar-nos de coses.. Necessitem compensar aquest dèficit.. L’obesitat, l’addicció a les drogues, o el robatori, podrien explicar-se d’aquesta manera..
Dic que podrien explicar-se d’aquesta manera, no que s’hagin d’explicar d’aquesta manera!.. (….).Dic això, perquè algú ho havia de dir. Doncs, el missatge que més predomina en els discursos educatius no és aquest. El que més és repeteix és el missatge del control: Els pares han de posar límits. Els pares han d’obligar!.
MDL
copdema.wordpress.com 
Deixa un comentari