Les persones poden estar habituades a expressar les seves emocions i d’aquest hàbit es pot derivar una conducta sana, una vida poc tortuosa, i escasses explosions emocionals..
De les persones que viuen permanentment amb por , no podem esperar un comportament sa . I si podem esperar que aquestes emocions contingudes es manifestin de forma histèrica, quan les circumstàncies ho permetin, quan les circumstàncies ho aconsellin, o quan la tensió augmenti perillosament.. El magma d’un volcà actua d’aquesta manera..
Dit això, ens traslladem a un fet concret: “La Mort del dictador de Corea del Nord”.. “La mort d’aquest dictador brutal i els crits desesperarts del poble que va patir aquesta brutalitat“. (…). Tot i que, no és la primera vegada, que els oprimits, ploren la mort de l’opressor, no podem deixar de preguntar-nos: “Per què?”. (…).
Les paraules del principi expliquen part del fenòmen.. Però no la totalitat. Sembla que hi ha més causes: 1)Les explosions emocionals són molt contagioses, i les persones amb molts patiments acumulats, les agafen amb facilitat… 2)Quan plorem la mort d’una persona rellevant, plorem la mort d’altres èssers estimats. Plorem per múltiples pèrdues passades….3)Quan mort una persona, que ha estat molt present en la nostra vida, plorem perquè també mor una part de nosaltres.
MDL
Deixa un comentari