Llegeixo en aquest document, ( http://www.infomex.com.mx/folletos/SPA-DSM.pdf ) el següent: “Els trastorns psiquiàtrics, no són malalties mèdiques.. No hi ha proves de sang, ni d’altres elements biològics, per determinar la presència o absència d’una malaltia mental. Per això és pot dir que no hi ha malalties mentals, hi ha trastorns mentals o símdromes.. Els psiquiatres, ni coneixen les causes dels trastorns mentals, ni saben com curar-los.. Els que diuen que els trastorns mentals tenen el seu origen en un desequilibri químic al cervell, no poden afirmar-ho”..
Després de llegir tot això m’assalten dues preocupacions: 1) Hi ha persones que eviten la presó, gràcies al diagnòstic dels psiquiatres… 2) Hi ha persones que prenen pastilles paliatives, pensant que són curatives..
Dit això, per evitar l’alarmisme, crec que cal dir, tres coses:
1.És veritat que els trastorns mentals no es curen….
2.És veritat que quan els simptomes són molt invalidants, cal tractar-los…
3.És veritat que els psicoterapèutes poden ajudar al pacient a que aprengui a conviure amb el seu problema..
Martín Martínez Martínez
Psicòleg i professor de sencundària
copdema.wordpress.com 
Deixa un comentari