A l’escola d’abans es parlava molt d’ensenyar, doncs, bàsicament el professor mostraba o explicaba i l’alumne miraba o escoltaba..
A l’escola constructivista es parla molt d’aprendre. Es parla molt d’aprendre, explorant i descobrint i , reflexionant, doncs, l’alumne té un paper actiu. No merament receptiu com abans..
Aquesta idea d’activitat. Aquesta idea que li dona el protagonisme al que abans era un mer consumidor. Idea que es troba fàcilment en el discurs de qualsevol docent, l’he trobada en un director de cinema. Concretament en David Cronenberg. Director de la pel·licula “Un Método Peligroso”. Pel:lícula que ens parla de les pulsions bàsiques. De les pulsions que estan en la base del comportament.(…).
Quan a Cronenberg se li diu si, ell vol que el públic conegui les pulsions que estan en la base de la conducta humana, contesta, que ell, no ha fet la pel·licula per ensenyar res en concret.. I afegeix, que ni els terapeutes curen, ni els docents ensenyen. En tot cas, creen les condicions, perquè el malalt pugui curar-se i l’alumne pugui aprendre.
Martín Martínez Martínez
Psicòleg i professor de sencundària
Deixa un comentari