UN COL·LECTIU A PROTEGIR

Hi ha persones amb TDAH, que poden dir això: “Ni soc tonta, ni soc mala persona”!.. Podem dir això, perquè, els seus factors intel·lectuals (llenguatge, memòria, orientació espacial) són bons, però la part del cervell que els dirigeix, no ho acaba de fer bé. Aquestes persones fracassen als estudis, perquè tenen dificultats per planificar les tasques, i per atendre. Aquestes persones fracassen entre els amics, perquè, sovint es descontrolen i es passen ..

També hi ha persones,, amb una afectació diferent, que poden dir el mateix: “Ni soc tonta, ni soc mala persona”!..

He escrit el que he escrit, després de llegir una entrevista que Gemma Tramulles li fa a una persona afectada pel trastorn esmentat. (11-06-11. ElPeriodico).

Parlant en general de les persones que no tenint problemes intel·lectuals, si tenen problemes per accedir a la informació, es va dir una cosa, que em va agradar molt: “Hem de protegir aquest col·lectiu, doncs, constitueix una important reserva espiritual, una reserva de valors que estan en perill d’extinció. Entre els valors que sovint, presenta la minoria que hem de protegir, destaca l’esforç!”.

EML