El trastorn d’atenció existeix. No és un mite. El segle passat ja es parlava d’aquest trastorn. Malgrat tot, encara hi ha persones, que diuen que aquests alumnes estan mal educats. O que són ganduls!.. Se sap que els nois acostumen a ser hiperactius i impulsius. Se sap, que les noies, amb problemes d’atenció, no acostumen a presentar les característiques esmentades. Les nenes doncs, no molesten. Els nens si ho fan, doncs mouen la cadira, i pregunten quan toca escoltar, i contesten quan toca callar.. (…)
El trastorn d’atenció existeix. Els professors ho pateixen cada dia a les aules. I els lectors, ho comproven sovint als diaris. Darrerament he pogut llegir dues notícies relacionades amb el trastorn esmentat:
1) La relaxació a l’aula treballada d’una manera programada millora el benestar subjectiu, l’atenció , el clima i el rendiment. Aquestes són algunes de les conclusions de la tesi doctoral que va llegir a la UB Luis López.
2)El trastorn d’atenció no és un trastorn irrellevant. Les seves arrels no estan a l’entorn. De moment s’ha identificat un gen relacionat amb el problema. Se sap que falla la transmissió neuronals i que el problema es pot tractar amb teràpia conductual o amb medicaments.
Martín Martínez Martínez
copdema.wordpress.com 
Deixa un comentari