La pel·licula em va impressionar per diferents motius: En primer lloc, perquè el rei pateix un trastorn de la comunicació. Un trastorn que sembla tenir arrels en la seva primera infància. Un trastorn, que per les seves causes i per les seves conseqüències, fan que el rei sigui una persona propera, amb la qual patim. En segon lloc, perquè fa referència a importants fets històrics: el nazisme i la segona guerra mundial. Fets que tenen vigència, doncs, la ideologia esmentada no ha mort i no sempre regna la pau. I en tercer lloc, la pel·licula em va impressionar, per la tendresa de tots els personatges i la perseverança del personatge principal, El Rei Jorge VI.
Després de parlar de la pel·lícula em venen ganes de parlar d’una etapa molt important, “La Primera Infància”. I em venen ganes de parlar també, d’uns professionals molt importants, “Els que intervenen en aquesta etapa”. Els que intervenen durant els 3 primers anys del nounat, anys durant els quals el cervell creix molt més que porteriorment i durant els quals s’estableixen quasi totes les connexions. Anys durant els quals, les situacions placenteres han de ser abundants i les d’alarma escases.
Martín Martinez Martínez
copdema.wordpress.com 
Deixa un comentari