Tots els nens tenen tendències trencadores. Tendències que no s’ajusten a les indicacions dels adults.. Quan ens passem censurant-les, en lloc de canalitzar-les, el subjecte, pot acabar reprimint-les, és a dir, amagant-les al subconscient. I questes tendències reprimides poden generar pensament i comportaments neuròtics.. Comportaments que no sempre són compatibles amb una vida socialment útil.
La literatura que no encotilla les tendències infantils, la que no subratlla reiteradament els camins correctes, fa que els nostres nens es desenvolupin amb més salut. Aquesta literatura trencadora fa que la repressió esmentada anteriorment no tingui tantes conseqüències negatives. (….).
Fa algunes setmanes (Avui, 4-12-10), la periodista Silvia Soler, escrivia que cal defensar el món de la fantasia de les faixes pròpies del món real i escrivia també, que ella preferia la Pippi Lanstrum al catalaníssim Teo.(…). El Teo. Aquest noi que sempre fa les coses bé!. Segur que l’heu vist a les llibreries, o a les escoles. I la Pippi. Aquella nena que vesteix d’una manera despreocupada, i que es pentina amb unes cuetes rebels!. Segur que la recordeu de la pel·lícula, titulada “Pippi CalzasLargas”.. Ja sabeu, a la Silvia Soler, li sembla més important la salut que proporiciona la nena de les cuetes, que les ensenyances del nen ben educat.
Martín Martínez Martínez
copdema.wordpress.com 
Deixa un comentari