Tots volem, i necessitem, uns dies de descans, però hi ha persones que desitgen que les vacances acabin per tal de tornar al plaer de la quotidianeitat. I no és que no vulguin o no els agradin les vacances. Probablement estan passant per un període de la seva vida on l’estrès té un paper important i, ens agradi o no, les vacances són un factor estressant. No s’ha d’entendre l’estrès de les vacances con dolent, tot al contrari, l’estrès són mecanismes que el nostre organisme necessita per adaptar-se a les situacions canviants. El que passa és que si: sóc mare de fills petits, la meva relació no passa pel millor moment, m’he separat recentment o acabo de perdre la parella, la meva vida ja té massa estrès, i sumar-li el de les vacances pot resultar desbordant i per aquest motiu desitjo tornar el més aviat possible a la normalitat. Quan les persones es troben en situacions d’aquest tipus es important que al tornar a “la rutina diària” es reflexioni sobre el que ha passat.
Si sou pares o mares responsables i teniu fills petits, ningú no us podrà canviar la situació, però entendre que esteu passant per un moment del cicle familiar on són normals aquests tipus de conflictes ajuda a donar-li una dimensió diferent al problema i ser més permissius amb vosaltres mateixos. Les vacances són uns dies on cal evitat l’excés de perfeccionisme en segons quines tasques, per exemple les de la llar. És probable que malgrat desitjar més que cap altra cosa en el món estar amb els vostres fills, aquests us treguin de “polleguera”, entendre que aquest és un sentiment normal de pares i mares us ajudarà a no sentir-vos culpables de tenir-lo.
No diem res de nou si afirmem que la finalització de les vacances coincideix amb l’època del l’any on més parelles es trenquen. És ben cert que moltes parelles troben en les vacances uns dies ideals per parlar dels possibles conflictes latents i trobar la manera de millorar la relació. Però si els dies de lleure transcorren, i la sensació de no poder més us desborda, no busqueu el problema en les vacances, pregunteu-vos què està passant en la vostra relació. Sovint es comet l’equivocació de pensar que quan tot torni a la normalitat del dia a dia el conflicte ja estarà resolt. Efectivament la rutina diària actua com un bàlsam eficaç per aquests tipus de problemes, però no es suficient, si no parleu del que ha passat estareu acumulant uns punts negatius que a la llarga poden resultar perjudicials. Aquest és el moment, aprofiteu la calma de la rutina retrobada per posar damunt la taula les situacions que no us agraden; és millor que fer-ho des de l’enfado de les vacances.
Per les persones que fa poc que acaben de perdre a la parella, les vacances són un període on poden experimentar sensació de solitud, i per tant voldran acabar-les quan abans millor. Si fa poc que t’has separat, fins i tot per pròpia decisió, probablement encara no has trobat el teu nou projecte de vida i per tant és normal desitjar que arribi el moment de la rutina que alleugeri aquest sentiment de soledat. Si el motiu ha estat la mort, estàs en període de dol, i les primeres vacances és un dels moments en els que es sent més la pèrdua. En aquestes situacions es important entendre que no tens obligació de res. Si et ve gust sortir, fes-ho, però si no vols, no ho facis. No hi ha maneres bones i maneres dolentes de viure aquest període, cada persona ha de decidir la manera com vol viure’l. Tot i que, algunes vegades, els que ens envolten no ho entenguin, no vol dir que no ens estimin, tot el contrari. Les persones no volen que els que estan al seu voltant pateixin i desitgen treure’ns d’aquest estat, i per fer-ho intenten animar convidant-nos a fer coses que encara no tenim ganes de fer. Si es aquesta la teva situació, pensa que estan intentant ajudar-te, i tot i no fer-ho tal i com tu voldries, ho fan perquè t’estimen.
Mati Segura
Psicòloga col.13321
Terapeuta familiar i de parella
Al llegir l’article registro al meu cap, la convicció que en molts casos, en els moments que el que hi ha no és ben bé el que la nostra exigència espera., ens hem de permetre el luxe de ser més permissius.
Si més no, donar possiblitat a aquesta alternativa. Poder deixar-me estar amb el que em passa en contes d’estar mirant la manera immediata de solventar-ho. Deixar païr pot ser la cura….
Laura Rucio