Personalment aquesta lletra musical és una de les que em connecta directament amb la tristesa. Aquella tristesa agredolça. Fent una mirada psicològica, tinc la convicció que aquesta cançó té el poder màgic de transmetre infinitud d’emocions, no només pel seu ritme i les seves paraules; sinó perquè quan escoltem aquesta cançó estem sent els protagonistes i testimonis d’un fet important: D’un comiat, i si vaig més enllà d’aquesta reflexió, suposo que el que m’emociona en major mesura no és que en el moment d’escoltar la cançó som partícips d’un comiat, sinó que el que em recorda la cançó, és que anteriorment va haver una Trobada… Una unió. I això, personalment, m’emociona i m’impressiona.
Mentre el nostre cos es balanceja a tots dos costats, el temps s’atura per un instant i deixa la pitjada dels vincles que han nascut entre els diferents membres d’aquest cercle de germanor.
Per tant, aquesta tristesa abans esmentada, cobra un gust dolç, degut al record dels moments viscuts amb els membres d’aquesta roda, on els braços tiben com cordes que es resisteixen a trencar-se.
Ara tinc al cap, la imatge d’un gran nus en una corda i la comparo amb un nadó quan s’aferra al coll de la mare i lluita contra la separació d’aquesta quan ha de marxar per uns instants. Potser el fluir natural d’un nadó és romandre les 24 hores del dia en els braços materns… Tinc la sensació, aquí i ara, que el fluir natural d’un adult és romandre unes hores al dia en l’abraç d’un ésser estimat i deslligar-se unes hores al dia per poder viure amb els braços lliures i així poder anar a abraçar noves experiències, noves sensacions, noves persones,… I irremeiablement, aquest adult descobrirà que la mort d’una abraçada ha permès una nova abraçada en un temps i espai diferent. Amb el temps també descobrirà que l’abraçada que en el seu passat va interrompre, la pot reprendre i la pot tornar a deixar, i així consecutivament… Algun dia s’adonarà que també es capaç de viure hores i hores sense aferrar-se a braços aliens, i començarà a gaudir de “l’autoabraçada”, de si mateix. També s’adonarà que té dret a canviar d’opinió i tornarà a buscar braços on romandre…
Per altra banda, ara sóc conscient de tot el que ha d’aprendre un nadó, descobrirà, amb el pas del temps, que és capaç de deslligar-se de la mare, que sentirà molt plaer en altres braços, inclús podrà escollir en quins braços protegir-se i de quins braços renunciar…
Nadons, quantes coses us queden per descobrir!
Per part meva, com adulta que sóc, em toca viure el comiat de les trobades que la vida em regala. Ara trobo que aquest és un dels camins al món adult.
En fi, aquestes són les imatges que em venen arrel d’aquesta cançó popular, Himne de les Trobades i dels Comiats. Si volem trobades hem de ser conscients que vindran comiats, tard o d’hora i ha comiats. I abans del comiat definitiu podem decidir tenir molts “fins aviat, fins la propera, arreveure i BONES VACANCES”…
Laura Rucio, psicòloga i terapeuta Gestalt
copdema.wordpress.com 
Deixa un comentari