La paraula fantasia prové del llatí phantasia i aquesta del grec (ΦΑΝΤΑΣIA, φαντασια). L’etimologia prové de Phantasos, fill o servidor del Somni, encarregat de produir les visions en el somni. Sinònim: imaginació. Segons la Real Acadèmia Espanyola, la definició de fantasia és: Facultat que té l’ànim de reproduir per mitjà d’imatges les coses passades o llunyanes, de representar les ideals en forma sensible, o d’idealitzar les reals.
I tenint en compte aquest món imaginatiu, aquesta idealització del món real, no podem evitar que sorgeixin algunes preguntes referent a això: Para què serveixen les fantasies sexuals? És recomanable compartir-les amb la meva parella? Quins avantatges o desavantatges poden produir-se? Fins a quin punt dur-les a la pràctica pot ser satisfactori per mi mateix o produir-me algun tipus de conflicte? Intentaré respondre breument a aquestes qüestions.
Bàsicament podem observar que en les fantasies sexuals de la majoria de les persones es dóna una inversió dels rols de gènere, o el que és encara més freqüent, una exageració dels rols de gènere estereotipats, on l’home heterosexual adoptaria un rol més actiu, i la dona heterosexual un rol més aviat receptiu. En les persones homosexuals, ocorreria el mateix fenòmen, depenent del rol més masculí o femení amb el qual s’identifiqui la persona en qüestió.
Les fantasies sexuals són ÚTILS per a:
– Mantenir el nostre erotisme actiu, i no desconnectar-nos de la nostra part sensual i sexual.
– Augmentar l’interès en la sexualitat o iniciar l’excitació sexual.
– Evitar que baixi el nostre desig i/o excitació sexual, o la rutina/monotonia sexual en la parella.
– Augmentar la intimitat i comunicació en la parella.
– Augmentar el desig i l’excitació sexual durant l’acte sexual de la parella, de les fantasies que resultin practicables per acord mutu.
– Assajar conductes sexuals que mai hem portat a terme a la pràctica: podem anticipar situacions, dificultats, pors…
Les fantasies sexuals podrien ser CONTRAPRODUENTS si:
– M’adono que duent-les a la realitat, intueixo que puc ferir la sensibilitat de l’altre: per comparança amb altres persones, per no coincidir amb els valors de l’altre, per implicar sentiments d’inferioritat, traïció, gelosia, desconfiança, venjança…
– Explico a la meva parella les meves fantasies sexuals, que de fet no portaria a terme en la realitat.
– Porto a terme en la realitat fantasies sexuals sense pensar en les conseqüències per a mi mateix/a o els altres.
– Existeix un cas d’algun succés sexual traumàtic, com una violació o abús sexual infantil, i les fantasies poden produir-me algun bloqueig que m’impedeixi gaudir de les meves fantasies, masturbació o sexualitat en parella. En aquests casos, recomano consultar amb un professional.
– Decideixo portar a terme en la realitat alguna fantasia, sense haver reflexionat en les conseqüències per a mi mateix o els altres.
– Entren en conflicte amb els nostres valors i apareixen algunes pors. La solució aquí possible és: recordar que els pensaments o la imaginació no són actes. La fantasia és un mitjà segur on som lliures de provar-ho tot, com per exemple fantasies de violació o infidelitat. No és el món real, i nosaltres ho controlem tot en tot moment.
Per tot això, hem de tenir clar que el contingut de les nostres fantasies sexuals no tenim per quines dur-lo a la pràctica, i que som lliures de prendre aquesta decisió, així com la de compartir-les amb la nostra parella, en tot moment conscients de les conseqüències positives o negatives que ens poden aportar a nosaltres mateixos, així com a la persona que tenim al costat. I finalment assenyalar que en la imaginació no hi ha límits, gens és racional ni lògic, i per tant no hem de jutjar-nos a nosaltres mateixos per les nostres fantasies, ja que són irreals, i útils per a jugar, experimentar, assajar, evadir-nos i gaudir.
En referència a aquest article, recomano un curtmetratge de Roberto Pérez Toledo “El nostre propi cel” 2007 http://www.vimeo.com/4931853.
Ana Alonso, psicòloga i terapeuta sexual de l’Institut Gomà
El món de les fantasies és nostre, correcte!…. Podem compartir-lo amb la nostre parella, i llavors deixa de ser nostre, perillós!…… La línia que separa el món de les fantasies del món de les realitats, molt difusa!…..
Les fantasies són un viatge que van més enllà de la sexualitat… és una manera de somiar, desitjar, projectar… un aliment molt necessari per ubicar-nos en el futur.
Ahir vaig veure el curtmetratge que ens recomanes en el teu article, Ana! M’ha semblat interessant. Us el recomano que el veieu.
a mi també em costa trobar el punt d’equilibri entre el guardar les pròpies fantasies, desitjos.. i el compartir les teves idees o inquietuts amb la persona que estimes. Quan si quan no?? aquesta és la meva pregunta…
Quan deixar-les en el calaix de les fantasies? quan donar-lis vida? Quan, Quan?
Me agrada mucho poder leer estos temas, que aunque pareciera que no, pero son de actualidad.
Felicito a Ana por abordar temas que hacen y forman parte de nuestro cotiadano vivir de nuestras vidas íntimas.
Tengo la impresión, luego de haber visto el corto recomendado” nuestro propio cielo” que los chicos a la hora de expresar estos temas suelen sentirse un poco más cortados y que chicas, que una vez que hemos conectado tenemos el valor de verbalizar con muy pocas dificultades nuestras fantasias.