Des de petits ens han ensenyat a esborrar. A l’escola, la goma MILAN va ser la nostra al·liada. Sense ella, sovint, no començavem a escriure. Quins records… Aquell polsim que decorava la taula després d’esborrar aquelles paraules, que per algun motiu, no eren valorades. La Gestalt parla d’una goma que portem a sobre sense adonar-nos. L’ús de les nostres paraules tenen la força d’emfatitzar significats o d’enterrar-los per sempre més. Sabeu quines paraules poden ser l’esborrrany de les nostres idees i sentiments expressats??? Us rebelaré un mot que té aquest poder. Té la capacitat d’esborrar una frase llencaçada a una persona estimada o a una persona odiada. Vaig a ser més explicita!
“Vull quedar amb tu per a fer un cafè però tinc molta feina”.
“M’agrades però no ens entenem”.
“Respecto la teva paraula però no estic d’acord”.
“ És maco el vestit però massa atrevit”.
Hi ha un personatge present en totes aquestes històries… El mascle Però. Però em sembla robust i contundent i, el més rellevant, sempre té l’última paraula. Si no ho teniu del tot clar us posaré a prova… Imagina’t que tens davant la persona que ens aquest moments ocupa el teu cor i arriva un dia que et diu: …. “ Saps, t’estimo però com amics”. Quin missatge definitiu reps? A mi m’ha quedat ven impressa la idea que no hi hauran més petons. Des de la Gestalt l’ús de la paraula Però esborra el missatge anteriorment pronunciat, si més no, li treu pes i deixa aquestes paraules que comencen les frases al fons del calaix. Per a mi el “Saps, t’estimo…” s’ha desfigurat perquè ha guanyat la batalla els següents mots “ però com amics”. Per tant, us convido a revisar l’abús que fem de la paraula Però en les nostres xerrades amb els nostres, doncs sense pretendre-ho podem enviar missatges amb una intenció i l’altre ho pot rebre ben diferent. Una manera de poder ser més coherent amb el meu pensament és substituir el Però per la tant coneguda conjunció “i”.
Anem a veure si canvia alguna cosa a l’hora de rebre les frases que ja hem comentat:
“Vull quedar amb tu per a fer un cafè i tinc molta feina”.
“ M’agrades i no entenem”.
L’amiga conjunció ajuda a integrar els 2 missatges d’una mateixa frase. No disocia les dues parts sino que procura fer-les amiges. Segurament una persona que vol fer un cafè amb tu i té feina buscarà la manera d’organitzar-se per fer un forat a la seva agenda. No us sembla? A mi em queda aquesta esperança. Si em deixa clar … “però tinc feina” trobo més difícil que ens veiem a curt termini. Bé, són matissos de la nostra llengua. Em fascina el poder de la paraula! I com ens podem apropar o allunyar de la gent fent un ús poc conscicent dels termes. Si sóc conscient que vull dir un Però en contes d’un I, de ben segur que dono més importància al segón missatge de la frase i provablement la primera part del discurs és merament decorativa, allò que diem per… Quedar Bé?
Laura Rucio
Psicòloga i terapeuta gestalt
copdema.wordpress.com 
-Si sóc conscient que vull dir un Però en contes d’un I, la segona part del discurs compta, la primera decora:
“És intel·ligent, però, no arriba al suficient”….
-Si renunciem al “Però”, molts missatges no els podrem emetre..
Laura abans no era conscient del pes d’aquesta partícula, ara si, I, continuaré utilitzant-la.. Però, conscientment!. Un article interessant, funcional i original,
Senzillament genial!
En els teus articles, sempre tens l’habilitat de sorprendre’m amb un tema aprentment senzill en la forma, però complexe en el fons. M’ha permès reflexionar sobre l’impacte del que escolto del que em diuen els demés i a l’inrevés.
Moltes gràcies!
Bon dia companys!
jo també sóc conscient del que em costa posar en pràctica lús de la “i”. La meva proposta, si més no, és posar consciència quan utilitzo el terme “però”, per reflexionar si realment el necessito o no, i detectar quin ús faig d’aquesta paraula, amb quina finalitat la pronuncio en els meus discursos.
Gràcies, amb els vostres comentaris m’ajudeu a seguir reflexionant!!!
Estic molt d’acord amb el que dieu…
I en el cas de “Vull quedar amb tu per a fer un cafè però tinc molta feina”, també crec que el Però l’utilitzem moltes vegades com una forma d’excusar-nos, d’amagar-nos de nosaltres i dels altres….Que es trasllada en format:”Quedaria amb tu “però” com que tinc tanta feina no puc”…
Clar! Aquí m’eximeixo de la Meva decisió! De la Meva responsabilitat….
Del fet de que prefereixo quedar-me a casa fent feina o no voler quedar amb ningú, que voler estar amb tu….ara mateix….I què passa!? No passa re!
Però sento que vivim en una societat d’hipocresia, que ens creiem les víctimes de tot i de tothom…I d’això en fem bandera.
Nanit a tothom!!!