Segon escrit de la secció “Psicoteràpia i neurociències”.
Fins fa uns anys moltes de les discussions en relació a l’origen de les nostres formes de sentir, de viure i de fer es centraven en torn a la determinació que venia donada pels gens. Malgrat l’evidència de la influència de l’entorn, semblava que les observacions científiques només donaven explicació a la determinació genètica. Bé, ara ja es poden estudiar els mecanismes pels quals les experiències, les relacions, l’entorn, el menjar, son capaços de modificar les accions dels gens. Aquests estudis es desenvolupen dins de l’epigenètica, és a dir, “per sobre de” la genètica[1].
Sabem que els gens es troben al llarg de la cadena de l’ADN, molècula de doble hèlice molt estable, que junt amb les Histones i altres proteïnes formen els cromosomes. El gen és un segment d’ADN que porta la seqüència necessària per a la síntesi d’ARN i de proteïnes en cada cèl·lula. Aquesta informació inclou la identificació de les funcions i l’estructura de la cèl·lula. Per aquesta raó semblava que els gens determinàvem la nostra constitució particular, les nostres característiques físiques i també psíquiques, donat que també es troben a les neurones i a les glies, principals cèl·lules responsables del sistema nerviós, i per tant, de com percebem, com pensem i com actuem.
Tanmateix, ara es coneix de l’existència de processos que modulen l’expressió dels gens en cada organisme segons les seves vivències. Un tipus d’aquests processos són les interaccions que succeeixen en les regions no codificadores del ADN, que suposen el 95% de tota la cadena molecular, i que fins ara eren considerades irrellevants. Els últims descobriments permeten afirmar que aquestes regions són les responsables de regular la forma de lectura del gen de partida, és a dir, una de les seves funcions és trencar la seqüència lineal dels gens, ajuntant fragments distants en diferents ordre de lectura, per la qual cosa es poden generar una multiplicitat de seqüències diferents a partir d’un mateix gen de partida. Una altre forma de influència diferent de la genètica ve donada per l’estructura de les histones, proteïnes que cobreixen l’ADN i l’ARN. Aquestes proteïnes són decisives en l’expressió d’un gen, és a dir, poden fer que un gen qualsevol es manifesti i estigui actiu o quedi sense expressar-se, per la qual cosa no serà utilitzat per codificar proteïnes. Per tant, les histones actuen com un patró d’activació dels gens, com un sistema de modulació i modificació del material genètic cel·lular. El que s’està descobrint és que factors ambientals i/o psicològics poden produir modificacions químiques en les histones, és a dir, aquestes proteïnes poden variar en funció de diferents estímuls ambientals i produir-se un canvi en el patró d’activació dels gens. Els científics consideren probable que alguns factors ambientals actuals com la dieta i l’estrès tinguin aquest impacte.
I quin és l’interès d’aquest saber? En què pot influir aquest coneixement en les nostres vides? De fet, les dimensions dels fenòmens que s’han exposat és de 10 bilionèsimes parts d’un metre, ja que estem parlant a nivell molecular. Tot això manifesta la increïble complexitat del nostre organisme. Més coneixem, més ens mostra la natura l’alt nivell de complexitat que és capaç de gestionar, i més meravellats quedem davant de la seva extraordinària bellesa i sofisticació. Som sistemes molt complexos, i per tant, poc predicibles. La nostra complexitat es tradueix en un cert grau de llibertat. A partir de les noves descobertes, la creença en la determinació genètica ha quedat obsoleta.
Per altre banda, també es posa de manifest el fet de que és important tot el que ens passa i vivim, tot el que succeeix en nosaltres, tot el que pensem i desitgem, i també com ho vivim, com ho elaborem i com ho integrem. No ens cal esperar a conèixer quins processos estan implicats per entendre que som un tot, complex, en interacció, en relació amb els altres. Aprendre a escoltar-nos, a conèixer-nos, son elements imprescindible per afavorir processos de salut, no només individuals sinó també socials, per gaudir de la nostra complexitat i confiar en els nostres processos de vida.
Fins la propera, en quatre setmanes, a “Psicoteràpia i neurociències”, de la mà.
Victòria Fernández Puig
Psicòloga, psicoterapeuta i analista bioenergètic.
Baraka, espai terapèutic
[1] Diego Redolar , (2009) “El cerebro cambiante” Barcelona.Ed. UOC
Saber que la conducta d’una persona depén dels seus gens i també del seu entorn, ens va bé, als educadors. Si l’entorn no tingués cap paper, nosaltres tampoc tindriem feina. (…….).
Saber com influeix l’entorn a nivell biològic, ens va per raonar i dissenyar estratègies..
Un article interessant i funcional!. Un article funcional!.
Realment és maravellós el disseny de la natura i d’anys i anys d’evolució. M’agrada captar la complexitat. Molt interessant.
Gràcies per fer-me veure que tots els elements interactuen entre sí, més que no pas s’excloquen. No és fàcil saber apropar aquest tema de la manera que ho fas.