Eduard Punset, ens diu que el Desenvolupament Tecnològic, pot posar en les nostres mans un gran poder i que per això és urgent aprendre a gestionar les nostres emocions per a no equivocar-nos… Ens diu que l’Educació Social i Emocional pot reduir la violència i el consum de drogues. Ens diu que pot allunyar-nos de la malaltia i apropar-nos a la salut…(…).
Quan arribem al món, ja tenim la capacitat d’emocionar-nos. El nadó, ja al començament se sent satisfet, o insatisfet. Els primers anys són fonamentals en educació emocional. Si els primers anys són fonamentals, els anys successius són importants. El nen ha de poder parlar de les seves emocions. Solament si les coneix podrà controlar-les. Ha de poder parlar de les conseqüències de les seves accions. Solament si les coneix tindrà motius per controlar-se. Dic això, perquè sembla que els mitjans de comunicació, han imposat una idea, que presenten com a solució: “Cal posar límits. Cal posar límits, doncs els nens fan el que volen”. (….).. I dic això, perquè si tothom accepta que hem de ser més durs i prou, no abordarem l’Educació Emocional, de la que ens parla el senyor Punset.. No l’abordarem o l’abordarem malament. L’abordarem malament si, en les nostres interaccions predomina la ràbia i el desànim i figuren poc les altres emocions..(…). L’abordarem malament, si obsessionats per posar límits, limitem massa l’expressió i ens oblidem dels reforços.
El Psicòleg Daniel Borrell ens proporciona un aperitiu del tema. Un aperitiu que entra bé!….L’Aperitiu del qual us parlo, el trobareu en aquest bloc. Dues portes més avall!.
Martín Martínez, psicòleg i docent
Fem cami si caminem.. Aprenem a gestionar les nostres emocions, si les expressems, reflexionant abans, durant i després.
Les emocions ens deixen la seva impronta a totes les nostres cèlules, és una informació valuosa que cal aprendre a gestionar; crec que aquest aprenentatge és compatible amb l’exercici de l’autoritat, entesa com a lideratge ètic.
Un bon article que ens permet reflexionar sobre què és l’educació emocional. Hi ha vegades en que una persona pot parlar i no conèixer exactament què està dient.
-Soledad, estic d’acord, ha de ser possible compatibilitzar els límits amb la llibertat d’expressió.. L’educació emocional amb l’exercici de l’autoritat.. Correcte!…(….).
-Dani, gràcies pel comentari……………