Aquest ha estat el pensament que l’Andreu ha tingut quan una amiga seva li explicava que havia anat a passejar el diumenge perquè feia un dia radiant. I tu, per què no vas a passejar mai?, li va preguntar la Marta. L’Andreu explica que, en els últims mesos, li costa dormir a la nit, té més mal de cap del que és habitual i discuteix sovint amb la seva parella. No sé què em passa i estic preocupat perquè no sé què haig de fer, li confessa l’Andreu. La Marta li informa de la seva sospita: crec que tens estrès.
Patir ansietat, depressió, diabetis, insomni o trastorns d’atenció són indicadors que hi ha un estat d’alerta activat que s’està sostenint en el temps. Si tens algun d’aquests símptomes, és probable que t’estigui passant el mateix que a l’Andreu. De totes maneres, què és l’estrès? Malgrat estiguem acostumats a associar el concepte d’estrès en termes negatius, estem parlant d’una resposta natural i necessària que ens ajuda a sobreviure. Quan les conseqüències són positives, s’anomena eutrès; en canvi, quan són negatives, estem parlant de distrès. Percepcions d’amenaça, estímuls ambientals perjudicials, situacions que forcen a processar informació ràpidament o la pressió de grup són factors estressants que desestabilitza l’equilibri de l’organisme. Quan aquests factors es donen en excés, es produeix una sobrecàrrega de tensió que es veu reflexat a l’organisme i en l’aparició de malalties. L’estrès o síndrome general d’apatació (Selye, 1950) inclou el conjunt de símptomes psicofisiològics i que implica tres estats:
- Alarma de reacció: detecció de l’estímul o factor estressant
- Adaptació: recerca d’estratègies per fer front a l’estímul
- Esgotament: les defenses de l’organisme començen a disminuir
Un estudi de la Universitat de Califòrnia va demostrar que un estrès fort durant un curt període de temps, per exemple, l’espera prèvia a la cirurgia d’un ésser estimat, és suficient per destruir connexions entre neurones en zones específiques del cervell. Si ens allunyem de l’estrès agut, l’estrès crònic comporta la disminució del tamany de la zona cerebral responsable de la memòria i, fins i tot, mort neuronal. Aquestes greus conseqüències demostren la necessitat de buscar estratègies i recursos saludables per fer front a l’estrès.
El pensament positiu, la gestió del temps, el sentiment d’autoeficàcia i la capacitat per posar límits són habilitats que permeten tenir una millorar qualitat de vida física, psicològica i social. Per aquest motiu, a Espai de Psicoteràpia Quantum estem desenvolupant totes aquelles estratègies que converteixen a la persona més resistent davant l’estrès:
- Gestió el temps
- Optimisme i pensament positiu
- Recerca del sentit de la vida
- Establiment de prioritats
- Assertivitat
- Autoestima
- Coherència
- Tècniques de relaxació
- Mindfulness
Després de la conversa que ha tingut amb la Marta, l’Andreu ha estat reflexionant i s’ha reconegut a si mateix que té un problema de salut del que no sap ensortir-se’n. Diuen que reconèixer un problema és el primer pas per la solució, ha pensat. Per això, ha decidit demanar ajuda psicològica per poder viure la vida que sempre ha volgut viure i, a més, ha decidit sortir mitja hora abans de la feina per anar a passejar per primera vegada després de molt temps pel casc antic de la ciutat. Quan pren aquesta decisió, se’n adona que està somrient.
Daniel Borrell Giró
Psicòleg Col. 12.866
copdema.wordpress.com 
Patir ansietat, depressió, diabetis, insomni o trastorns d’atenció són indicadors que hi ha un estat d’alerta activat que s’està sostenint en el temps.
1)Priorització i calma/Salut………..
2)Els que saben escoltar ajuden.. Els que saben viure l’Aquí i el Ara, s’ajuden.. (Ho diu la Laura R.)