Et tanques en una closca tot “menjan-te el coco”? Fas veure que no passa res, surts i et relaciones més que mai tot procurant fugir dels teus sentiments? Tich Nhat Hanh, en les seves belles paraules de la seva obra El Verdadero Amor. Prácticas para renovar el corazón ens proposa no fugir del nostre sofriment, sigui ràbia, por, gelos, tristesa… Ens explica la vital importància de cultivar la plena consciència, l’estar present, atent. “Si ets capaç de mantenir la plena consciència durant cinc o deu minuts, et sentiràs millor desseguida” Compara això amb el que fa una mare quan sent plorar el seu fill nadó. S’aixeca i va desseguida a atendre’l, l’abraça, li dóna tota la seva tendresa, i desseguida el petit es calma. La mare te la saviesa de saber ràpidament què li passa al seu fill. Quan comprèn què li passa ho pot transformar. Igualment nosaltres podem fer de mares del nostre sofriment. Quan sentis la ira o la tristesa dins teu respira, posa tota la teva plena consciència, diga’t “tranquil·la, tristesa, respira, m’estic ocupant de tu”. És un mètode infalible si realment estàs plenament conscient i amorós amb tu mateix. La comprensió junt a la pròpia sabiesa interna (que tots tenim) alleuja el sofriment que experimentes.
No hem de boicotejar ni contenir les nostres emocions, ni tampoc recrearnos-hi tot donant tombs a la mateixa idea, fent així més gran el patiment. Al contrari, hem d’obrir les portes per a que el sofriment trobi la sortida. Sovint ens fa por afrontar-nos amb el nostre sofriment, però no cal ja que la nostra energia de la plena consciència pot ocupar-se’n. Com ens diu el mestre Tich Nhat Hanh “Si practiquem l’energia de la plena consciència cada dia, tindrem la suficient com per ocupar-nos del nostre sofriment. I cada vegada que aquest es manifesti podrem donar-li la benvinguda. Estarem realment presents per a ocupar-nos d’ell”.
Així, quan ens ho estem passant malament per una raó o altra, tot dirigint-nos al nostre nen o nena interns podem dir-nos: “Estic present per tu estimada, estimat, estic present per tu”.
Marta Forn
Unitat de Cures Intensives d’Amor i Pau
copdema.wordpress.com 
Imagina’t que et trobes un nadó pel carrer i et pares a saludar-lo. Què li dones de tu? Tendresa, alegria, afecte, somriures, proximitat… Si és això el que surt de tu, per què no donar-nos el mateix que li donem a un nadó?
Ostres, jo això de “desdoblar-me” en la meva mare carinyosa i la nena petita ho havia pensat, i practicat una mica també, però sovint costa. Molt bonica reflexió!!!