On està la felicitat?

En el principi dels temps, es van reunir diferents dimonis per fer una entremaliadura. Un d’ells va dir: “Els hi hem de treure quelcom als humans; però, què els hi treiem de valor?” Després de molt pensar un dels dimonis va dir: “Ja ho sé!, els hi traurem la felicitat; però, el problema serà on amagar-la perquè no la poguin trobar”. Va proposar el primer: “Els hi amagarem en el cim de la muntanya més alta del món”…..immediatament va respondre un altre: “no, recorda que tenen força, alguna vegada poden pujar i trobar-la i, si la troben, ja tots sabran on està”. Després, va proposar un altre dimoni: “Llavors, la podem amagar al fons del mar” i un altre va contestar: “No, recorda que tenen curiositat, alguna vegada algú construirà algun aparell per poder baixar i llavors la trobarà”. Un més va dir: “Ja tinc la solució… Amaguem-la en un planeta llunyà de la Terra”. I li van dir: “No, recorda que tenen intel·ligència, i un dia algú construirà una nau en la que poden viatjar a altres planetes i la descobrirà i, llavors, tots seran feliços… i això no pot ser!”.

L’últim d’ells era un dimoni que havia restat en silenci escoltant atentament cada una de les propostes dels demés. Va analitzar cada una d’elles i, llavors, va dir: “Crec saber on posar-la perquè realment mai la trobin”. Tot el grup es va girar sorpresos i van preguntar al mateix temps: “On?”. El dimoni va respondre… “L’amagarem dins d’ells mateixos, estaran tan ocupats buscant-la fora, que mai la trobaran”. Tots van estar d’acord i, des de llavors, ha estat així: “l’ésser humà es passa la vida buscant la felicitat sense saber que la porta amb si mateix”.