Llegeixo en  aquest document, ( http://www.infomex.com.mx/folletos/SPA-DSM.pdf )  el següent: “Els trastorns psiquiàtrics, no són malalties mèdiques..  No  hi ha proves de sang, ni d’altres elements biològics, per determinar la presència o absència d’una malaltia mental. Per això és pot dir que no hi ha malalties mentals, hi ha trastorns mentals o símdromes..  Els psiquiatres, ni coneixen les causes dels trastorns mentals, ni saben com curar-los..  Els que diuen que els trastorns mentals tenen el seu origen en un desequilibri químic al cervell, no poden afirmar-ho”..

Després de llegir tot això m’assalten dues preocupacions: 1) Hi ha persones que eviten la presó, gràcies al diagnòstic  dels psiquiatres… 2) Hi ha persones que prenen pastilles paliatives, pensant que són curatives..

Dit això, per evitar l’alarmisme, crec que cal dir, tres coses:
1.És veritat que els trastorns mentals no es curen….
2.És veritat que quan els simptomes  són molt invalidants, cal tractar-los…
3.És veritat que els psicoterapèutes poden ajudar al pacient a que aprengui a conviure amb el seu problema..

Martín Martínez Martínez
Psicòleg i professor de sencundària

Les persones poden estar habituades a expressar les seves emocions i d’aquest hàbit es pot derivar una conducta sana, una vida poc tortuosa, i escasses explosions emocionals..

De les persones que viuen permanentment  amb por ,  no podem esperar  un comportament sa .  I si  podem esperar que aquestes emocions contingudes es manifestin de forma histèrica, quan les circumstàncies ho permetin, quan les circumstàncies ho aconsellin,  o quan la tensió augmenti perillosament..  El magma d’un volcà actua d’aquesta manera..

Dit això, ens traslladem a un fet concret: “La Mort del dictador de Corea del Nord”..  “La mort d’aquest dictador brutal  i els crits  desesperarts del poble que va patir aquesta brutalitat“. (…).  Tot i que,  no és la primera vegada,  que els oprimits, ploren la mort  de l’opressor,  no podem deixar de preguntar-nos: “Per què?”. (…).

Les paraules del principi expliquen part del fenòmen.. Però no la totalitat.  Sembla que hi ha més causes:  1)Les explosions emocionals són molt contagioses, i les persones amb molts patiments acumulats, les agafen amb facilitat… 2)Quan plorem la mort d’una persona rellevant, plorem la mort d’altres èssers estimats. Plorem per  múltiples pèrdues passades….3)Quan mort una persona, que ha estat molt present en la nostra vida, plorem perquè també mor una part de nosaltres.

MDL

A l’escola d’abans es parlava molt d’ensenyar, doncs, bàsicament el professor mostraba o explicaba i l’alumne miraba o escoltaba..

A l’escola constructivista es parla molt d’aprendre. Es parla molt d’aprendre, explorant i descobrint i , reflexionant, doncs, l’alumne té un paper actiu. No merament receptiu com abans..

Aquesta idea d’activitat. Aquesta idea que li dona el protagonisme al que abans era un mer consumidor. Idea que es troba fàcilment en el discurs de qualsevol docent, l’he trobada en un director de cinema. Concretament en David Cronenberg. Director de la pel·licula “Un Método Peligroso”. Pel:lícula que ens parla de les pulsions bàsiques. De les pulsions que estan en la base del comportament.(…).

Quan a Cronenberg se li diu si, ell vol que el públic conegui les pulsions que estan en la base de la conducta humana, contesta, que ell,  no ha fet la pel·licula per ensenyar res en concret.. I afegeix, que ni els terapeutes curen, ni els docents ensenyen. En tot cas, creen les condicions, perquè el malalt pugui curar-se i l’alumne pugui aprendre.

Martín Martínez Martínez

Psicòleg i professor de sencundària

Fa unes setmanes un metge d’un ambulatori d’un poble de Barcelona,va ser agredit. Freqüentment els professionals sanitaris i els docents pateixen agressions..

Moltes d’aquestes agressions tenen el seu origen en la falta de salut i en la falta d’educació.. Considerant que si la salut i l’educació empijoren augmentaran les agressions, potser, caldria fer 2 coses: La primera, protegir els professionals esmentats, castigant els agressors.. La segona, millorar el sistema sanitari i el sistema educatiu, amb l’objectiu de tenir una societat més sana i més culta.

Martín Martínez Martínez

]]> http://copdema.wordpress.com/2011/11/23/la-salut-i-la-cultura/feed/ 0 uncopde ongs.com http://copdema.wordpress.com/2011/10/16/psicopates/ http://copdema.wordpress.com/2011/10/16/psicopates/#comments Sun, 16 Oct 2011 17:18:42 +0000 uncopde http://copdema.wordpress.com/?p=524 ]]>

Després de llegir un article de Montse Domínguez , (LaVanguardia, 30/09/11), en el qual ens diu que els brokers són més perillosos per a la societat que els psicòpates, doncs, són més egocèntrics, més hedonistes i més competitius…. Ens diu també que els psicòpates podrien dedicar-se amb èxit a comprar i vendre accions, si es preparessin per fer-ho. . …La periodista esmentada, diu el que diu, i cita uns estudis que ho demostren..

Dit això, afegeixo que darrerament he vist dues pel·lícules protagonitzades per psicòpates: “La Piel que Habito”. I “Mientras Duermes!. En aquest psicòpates, dues coses ens criden l’atenció: Van totalment a la seva. Mai se senten culpables..

MDL   Psicòleg

Quan Andrés Rabadán va matar el seu pare amb una ballesta i va fer descarrilar els tres trens de la línia de Mataró, jo treballava a la zona i coneixia algunes persones del seu entorn … Després, en algunes ocasions, al meu voltant, s’ha parlat de la malaltia que li van diagnosticar ..(…….).
Fa uns mesos vaig veure la pel.lícula, “Les 2 Vides d’Andrés Rabadán”. La reflexió posterior va ser inevitable: a) Andrés vivia en el marc d’una família desestructurada, la seva mare es va suïcidar quan ell tenia 9 anys i el seu pare sembla que abusava de la seva germana ..(……).

Es pot establir una relació causal entre les seves circumstàncies i  la crisi que va patir ? ….. b) Li van diagnosticar esquizofrènia …..¿ Es cura aquesta malaltia ?…. Si fa molts anys que no necessita prendre la medicació, es pot considerar curat?

Andrés sortirà de la presó el proper any. Amb l’objectiu d’afavorir la seva reintegració a la societat des del 2010, fa sortides controlades.

Martín Martínez Martínez

Si en un país la diferència entre rics i pobres és alta, alt serà també el nombre de persones depressives .. Al Brasil i Colòmbia passa això. Això ens ho diu l’OMS. Ens ho diu després de realitzar un estudi en 18 països del món ..

Ens diu també que en els països asiàtics i africans el nombre de casos és inferior, pel fet que els indiviudos es beneficien de l’efecte protector d’unes xarxes socials reals, el nucli de les quals és la família .. Dient-ho d’una altra manera: En aquests continents les xarxes socials reals en què viu i conviu l’individu estan molt consolidades ..

Si parlem de les diferències entre rics i pobres, hem de dir que per sortir de la crisi s’estan aplicant unes mesures que les augmenten .. I si parlem de les xarxes socials reals hem de dir que a occident no augmenta la seva estabilitat, és a dir, no es consoliden. Conclusió: “El nombre de depressius seguirà creixent”!. Seguirà creixent perquè els pobres veuran que ells ho són més, mentre que altres ho són menys. Seguirà creixent perquè les xarxes protectores esmentades no creixen. Les virtuals si.!

Martín Martínez Martínez

Psicòleg i professor de Secundària

Les persones que pateixen senten buidor o tensió.. Les primeres diuen que es senten buides, que la vida per elles no té sentit.. Les segones, senten una gran confusió, una gran tensió o pressió.   (…….)  .. Es senten sobrecarregades..

Les primeres necessiten situacions gratificants, situacions que les omplin. I tots necessitem que ens consultin, que ens felicitin, que ens convidin, que parlin bé de la nostra tasca..

Les segones necessiten reduir la presió, necessiten expulsar els “dimonis” que porten dins. I a tots ens van bé les activitats expressives. L’escriptura i el dibuix sempre han ocupat un lloc destacat entre les activitats terapèutiques, Però, hi ha d’altres: caminar, les activitats manuals, la cuina o llançar dards.

El que acabo de dir és el resultat de la lectura de l’entrevista que Gemma Tramullas li fa a Almudena Calvo. (ElPeriodico,09-07-11.). L’ Almudena té una personalitat especial i sent una gran soletat. L’Almudena ha aconseguit reduir el seu patiment gràcies a les persones que l’envolten i al treball que fa.

Martín Martínez Martínez

Aques estiu, es farà un festival de poesia a l’Empordà, l’anomenat Poemestiu, organitzat per www.versos.cat Seran 4 dies, 4 poblacions i 18 poetes. Gratuït, t’ho perdràs?

Hi ha persones amb TDAH, que poden dir això: “Ni soc tonta, ni soc mala persona”!.. Podem dir això, perquè, els seus factors intel·lectuals (llenguatge, memòria, orientació espacial) són bons, però la part del cervell que els dirigeix, no ho acaba de fer bé. Aquestes persones fracassen als estudis, perquè tenen dificultats per planificar les tasques, i per atendre. Aquestes persones fracassen entre els amics, perquè, sovint es descontrolen i es passen ..

També hi ha persones,, amb una afectació diferent, que poden dir el mateix: “Ni soc tonta, ni soc mala persona”!..

He escrit el que he escrit, després de llegir una entrevista que Gemma Tramulles li fa a una persona afectada pel trastorn esmentat. (11-06-11. ElPeriodico).

Parlant en general de les persones que no tenint problemes intel·lectuals, si tenen problemes per accedir a la informació, es va dir una cosa, que em va agradar molt: “Hem de protegir aquest col·lectiu, doncs, constitueix una important reserva espiritual, una reserva de valors que estan en perill d’extinció. Entre els valors que sovint, presenta la minoria que hem de protegir, destaca l’esforç!”.

EML